A la nostra feina quotidiana ens trobem amb innombrables situacions que exigeixen el millor de nosaltres i dels nostres equips. Sovint comptem amb les eines necessàries per afrontar-les i les vivim com a desafiaments estimulants.
Tanmateix, més sovint del que ens agradaria admetre, apareix una sensació coneguda: la de viure el mateix dia una vegada i una altra.
Les mateixes queixes.
Els mateixos conflictes.
Els mateixos problemes, una vegada i una altra.
Quan això passa, des d’una perspectiva sistèmica s’activa immediatament alguna cosa fonamental: la curiositat.
I amb ella, sorgeixen preguntes diferents:
- Què intenta mostrar-me aquest patró que es repeteix?
- Quina funció compleix aquesta queixa, aquest conflicte o aquest problema dins del sistema?
Aquestes preguntes obren la porta a un enfocament radicalment diferent: deixar de lluitar contra els símptomes i començar a observar l’arrel sistèmica del que està passant.
El principi de pertinença
El principi de pertinença ens recorda una cosa essencial:
totes les persones que formen part d’un sistema tenen dret a un lloc dins d’aquest.
Per comprendre-ho millor, imaginem qualsevol organització: un CEO, un equip directiu, comandaments intermedis i empleats. Tots ells formen part del mateix sistema organitzacional.
Des d’una perspectiva sistèmica, tenir un lloc no significa simplement:
- tenir un contracte,
- rebre un salari,
- o aparèixer a l’organigrama.
Significa tenir:
- una funció clara,
- responsabilitats definides,
- tasques reals,
- i reconeixement explícit d’aquest lloc.
Quan, en una organització de per exemple 50 persones, tothom sap què fa i per què hi és, el principi de pertinença està raonablement respectat.
Què passa quan algú hi és… però no hi és?
En la meva feina quotidiana com a coach sistèmic executiu i consultor, em trobo amb una situació més freqüent del que podria semblar: persones que són a l’organització, però no tenen res a fer.
Aquí apareix una pregunta clau:
Aquesta persona pertany realment al sistema?
Encara que tingui contracte, encara que rebi salari, encara que “continuï allà”, des d’una perspectiva sistèmica el seu lloc és difús o inexistent. I quan algú no té un lloc funcional dins del sistema, comencen a aparèixer símptomes.
Això passa sovint en situacions com:
- reestructuracions després de fusions o adquisicions,
- canvis de missió o model de negoci,
- processos de transformació digital,
- o empreses familiars on hi ha regles implícites com
“aquí no acomiadem ningú”, “som una família i els membres de la família es mantenen a prop”, o “els empleats sènior han de ser respectats passi el que passi”.
El resultat és una paradoxa sistèmica: persones en nòmina que en realitat no pertanyen plenament al sistema.
Quins símptomes apareixen quan es vulnera la pertinença?
Els efectes no solen ser subtils. Alguns exemples freqüents inclouen:
- sensació d’injustícia en la persona que vol treballar però no pot, acompanyada d’una por creixent sobre la seva ocupabilitat
- percepció d’inequitat entre altres empleats que treballen intensament mentre algú “no té lloc”
- augment de l’estrès, tant en la persona exclosa com en aquells que carreguen amb més feina
- pèrdua d’energia organitzacional en forma de queixes, rumors i desmotivació
- comportaments disfuncionals com desconnexió, ús excessiu de xarxes socials, conflictes interpersonals o accions contraproduents
- impacte en la imatge de l’organització a través de converses internes i externes
Quan una part del sistema és exclosa, tot el sistema en paga el preu.
Per això, en la pràctica sistèmica sabem que cap exclusió queda sense conseqüències. Tard o d’hora el sistema intenta compensar allò que no ha estat reconegut.
Treballar amb el principi de pertinença no és un luxe teòric. És una manera profundament pràctica de prevenir conflictes, recuperar energia organitzacional i restaurar la coherència del sistema.
Escoltar allò que el sistema està dient
A Metaweaves, integrem la pràctica sistèmica en totes les nostres intervencions començant per una pregunta senzilla: totes les parts del sistema tenen realment un lloc?
Abans d’intervenir, aconsellar o proposar solucions, observem on el principi de pertinença està sent vulnerat i quins símptomes està generant aquesta exclusió.
Perquè quan algú no pertany, el sistema parla.
I escoltar allò que el sistema està dient és sempre el primer pas de qualsevol intervenció veritablement transformadora.
Si en llegir això reconeixes patrons similars a la teva organització, al teu equip o fins i tot en el teu propi rol, és possible que el sistema ja estigui enviant senyals.
A Metaweaves acompanyem persones i organitzacions a escoltar aquests senyals, a retornar un lloc a allò que ha estat exclòs i a intervenir des dels principis que sostenen sistemes vius i coherents.
De vegades, el primer pas no és canviar res.
És simplement mirar plegats el que està passant.
